La bella visió de la creu

Durant anys vaig perdre’m pels camins foscos, sense esperança, sense fe ni amor, i l’ombra amarga del camí que trepitjava va deixar al fons de l’ànima el seu dolor.

Als meus peus l’infern es va obrir de cop, i amb tot el cor vaig clamar a Jesús, i en un instant tot va quedar transformat, en la bella visió de la creu.

Des d’aquell dia ja no soc qui era abans, ombra perduda, sense Déu ni llei, li vaig donar la vida, i quan alço el meu cant m’abraça fort l’amor del meu Rei.

Pelegrins que avanceu per la vall del sofriment, el vostre camí només duu dolor; aquesta càrrega que al cor arrossegueu, deixeu-la avui als peus del Senyor.

És tan bell poder dir: “ja no soc qui vaig ser”, ara em guia l’amor de Jesús; la seva veu ja he sentit, i anhelo descansar per sempre abraçat a la Seva creu.