Temptacions de Jesús

Estic caminant sol pel desert, porto quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure res.

És l’Esperit Sant que m’ha portat a aquest indret, perquè el diable em temptés, serà per preparar-me pel final del meu ministeri? Ha arribat ja l’hora de redimir la humanitat?

Algú s’acosta, sigil·lós i sense fer soroll, amablement em parla i intenta convèncer-me: si ets el Fill de Déu , digues que aquestes pedres es tornin pans. No hi ha res de dolent en poder menjar i nodrir-se per continuar endavant en el teu camí ,no?"

Ets molt astut Satanàs, em vols posar a prova en aquests moments de debilitat. "L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu".

Llavors el diable se l’endugué a la ciutat santa, el posà al punt més alt del temple i li digué: Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.

Per què insisteixes tant Satanàs? També diu l’Escriptura: "No temptis el Senyor, el teu Déu" Jo no satisfaré les teves pretensions, solament obeiré al meu Pare, i es farà realitat el que en la Paraula escrit està.

Després el diable se l’endugué dalt d’una muntanya molt alta, li mostrà tots els reialmes del món i la seva glòria, i li digué: Et donaré tot això si et prosternes i m’adores.

Ves-te’n Satanàs!!, diu l’Escriptura: "Adora al Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a Ell" Les teves paraules són buides, el teu cor és corrupte, i només et governa l’orgull. Satanàs estàs vençut! la Paraula del Senyor ha guanyat".

Llavors el diable el va deixar.

Va marxar com havia vingut,

completament frustrat i fracassat.

Al mateix temps vingueren uns àngels, assistien i servien a Jesús.

Glòria a Déu que, inclòs en els moments més febles, nostre Senyor ha vençut l’enemic.