A tu, Pare

Pare, tants cops he volgut agrair-te, tot el que has fet per a mi, des del dia que vaig néixer, fins al dia que vas partir.

Pare, quin cor més gran i sensible, ens tenies a tots enamorats, amb aquell somriure clar, aquelles mans plenes de bondat.

Però el dia va arribar, tan desitjat per tu, de prendre el vol i tornar joiós a la Pàtria Celestial. Vas mirar enrere, i amb una tendra mirada, em vas dir: “no ploris fill per mi, no estiguis trist, sempre estaré en el teu cor, al teu costat”.

Pare, m’encantava escoltar la teva veu, sentir-te predicar i parlar del Senyor, les teves paraules em feien plorar, quant amor, quanta sinceritat!!

Acaronaves la guitarra, tendre i senzillament, cantaves himnes, càntics de lloança al teu bon Déu.

Sempre tenies un sí pels demés, sempre t’oferies el primer, ningú quedava decebut ni insegur, tu hi eres sempre present. El teu amor, el teu esforç, la teva simpatia, varen ser tan reals, que anys han passat i ningú, dels que t’hem conegut, t’hem oblidat.

Pare, Com t’he estimat! Pare, Com t’he enyorat! Pare, espero algun dia poder-te tornar a abraçar!