Clavat en la creu

Un hi ha que prengué el meu lloc a la Creu, tot i ser jo indigne del seu amor. Desitjant esborrar el meu fosc pecat, el calze de mort va beure Ell sol

El meu pecat fou clavat amb Ell a la creu, amb quina set desitjà el meu perdó! Amb quina pau, amb quin amor, contemplo avui aquella Creu, on Ell la meva culpa expià.

Mai més duré la càrrega amarga i mortal, sobre l’espatlla feble que tinc. La deixo clavada, allà, a la Creu, perquè allà fou clavada per Ell.

Que pacient és amb mi, quan savi també, alliberant-me d’escòria i fang. Sota un cel net, sense ombra ni judici, gaudeixo lliure el seu amor sens igual.

El meu desig és restar unit a Ell, i oferir-li la meva vida a l’altar. Proclamar, amb un salm d’amor i de fe, que a la Creu Ell prengué el meu lloc.