De la creu, Jesús, amor meu

De la creu, Jesús, amor meu, pengeu a prop del morir. I jo us miro, i ... com pot ésser, que jo pugui subsistir? O no conec què és l’amor, o no comprenc mon error.

No sabria que pel meu bé, us alçarem a la creu, si per gràcia no em donéssiu consciència del pecat meu. Ans, ara, com que tinc fe, ella em guia i ja ho sé.

Sé que són les meves culpes, que claven els vostres peus, i els pecats meus que destrossen les vostres benignes mans. Mon orgull ha despullat aquest cos, tan maltractat.

Sé que tot està complert ja, amb la terrible passió, i que del pecat soc lliure, soc un fill del vostre amor. Perquè l’ànima ara veu el valor que té la creu.