Getsemaní

És de nit, s’ha fet fosc, camino sol entre els arbres del jardí. Els meus amics, amb els ulls ben pesats, han caigut rendits. Però jo no puc aclucar els ulls, l’hora ha arribat, i jo no puc renunciar, doncs per aquest propòsit vaig venir, per a salvar tota la humanitat.

Sento a l’ànima una tristor de mort, les forces em fallen i l’angoixa m’envaeix tot el cos. Suo gotes de sang, i amb el front a terra, clamo a tu: “Pare! no em deixis sol en aquesta guerra! Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi, però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols”.

Però... què feu dormint, i no esteu pregant? Ni tan sols una hora heu pogut resistir? No us adoneu del que està a punt de passar? el vostre amic i mestre serà entregat.

La temptació arriba, i el fill de l’home serà crucificat, allò que saps i mai no desitges, està a punt de fer-se realitat. Com un lladre, bandoler o assassí, serà menyspreat.

Aquella gent que un dia em buscava per miracles i sanitat, Ara m’escup a la cara, se’n riu i em vol veure en una creu clavat. Així és el món, sense criteris ni personalitat, canviant de parer i creença segons a qui escolten o per por als de dalt.

“Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui Que es faci avui la Teva voluntat”.

Jesús crucificat, mor pels nostres pecats.

Es desperta un nou dia, clar i solejat, veig Maria Magdalena caminant al sepulcre, ella pensa, no sé perquè?, però hi haig d’anar. Els dubtes i la por em fan dubtar, Però una veu dins meu em diu: “ves-hi, no aturis el pas”.

(Maria Magdalena) I de sobte sento un terratrèmol, que m’esglaia el cor, la pedra del sepulcre rodolar, miro allà on era el meu mestre i només hi queden draps.

Dolçament una veu em parla, resplendent com un llamp: “no tinguis por Maria, sé a qui busques, Jesús, el Messies, ha ressuscitat!” Corrents, camí cap a casa, amb por i amb una joia desbordant, Jesús vingué al meu encontre i em va saludar, em crida pel meu nom i jo, caic rendida als seus peus, l’abraço, el beso i el començo a lloar.

(Jesús) Però sé que tot això encara ha d’arribar, estic en el Getsemaní, sol i trist, ja sento el soroll dels soldats. Armats, amb crits i ràbia em volen empresonar. Se’n riuen de mi, es rifen els meus vestits, m’insulten, em peguen i amb un fuet la meva esquena destrossen sense pietat. Com un assassí m’arrosseguen pels carrers de la ciutat. Tothom em mira, sent pena i m’escridassa, Però jo canvio tot el seu odi per un amor tan gran, aquesta és la voluntat del Pare, salvar aquest món perdut i sense fe.

“Pare, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi, Però no es faci com jo vull, sinó la Teva voluntat”.

I la seva veu ens diu: “us estimo, fills meus, amb un amor etern, I seré amb vosaltres, dia darrera dia, fins a la fi dels temps”.