Paràbola del fill pròdig

Un home tenia dos fills.

Un dia, el més jove li digué al seu pare:

“pare, dona’m la part de l’herència que em toca. Necessito marxar, conèixer aquest món, viure la vida, passar-m’ho bé, fer nous amics, gaudir de noves sensacions i experiències... Respirar!!”

Ell, amb el cor trencat i sense dubtar ni portar la contrària, els va repartir els béns.

Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia, i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. Allà va fer nous amics, festes i celebracions cada dia, menjars, beguda, i compres sense control, però.. un cop allà dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta, tothom el va deixar, es va quedar sol, arruïnat i trist. S’ho va malgastar tot, i, al damunt vingué una gran fam en aquell país.

Començà a passar necessitat, sense feina, sense diners, sense llar. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia tanta gana que només desitjava atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava.

Trencat complertament, decebut i trist va pensar: “Quants jornalers a casa del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic morint de fam!.. Estic brut, nu, sense sostre, ni ningú que tingui cura de mi... M’AIXECARÉ, i aniré a trobar el meu pare i li diré: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguis fill teu. Tracta’m com un dels teus jornalers, si us plau, perdona’m! em pots donar feina, sostre, menjar i roba...?”

I se n’anà a trobar el seu pare. Cada matí, el pare mirava a l’horitzó amb la esperança que algun dia el seu fill estimat tornaria a casa.

Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.

El fill li digué: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no em mereixo que em diguin fill teu".

Però el pare digué als seus criats: "De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, Poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat

I es posaran a celebrar-ho. L’amor d’un pare pels seus fills no té límits, és incondicional. Sempre espera, sempre confia, sempre creu, sempre estima.